Buenos días, cómo amanecieron?
Com va la vida companys i companyes? Ja feia temps que volia actualitzar aquest blog parlant de la taula nica, més que res perquè el menjar d'aquí no està pas malament, m'agradaria compartir-lo amb vosaltres i perquè la meva família, sobretot ma mare i mun pare, amb lo patidors que poden arribar a ser estiguin més tranquils xD.
El nostre primer aliment del dia (a les set menys quart del matí...) és a base de torrades amb mantega acompanyades amb melmelada de guayaba, maduixa o sucre i fruita, sobretot síndria, pinya i guineos (el nostre plàtan de Canàries). També es pot esmorzar cereals amb llet. Alguns dies també tenim pernil dolç a la planxa, ous revueltos, i el plat més nica del món: el "Gallo Pinto", una mescla d'arròs i frijoles que, tot i menjar-ne cada dia no l'hem avorrit gens. No ens falta el cafè, la llet o el fresquito (foto), una mescla de suc de fruita tropical (maracuyà, cocona, naranjía, carambola, etc.) amb aigua mineral bastant fresca.
El segon plat del dia se serveix a les dotze i quart del migdia. Sempre, i recalco/repeteixo un altre cop: Sempre, és un plat combinat de: arròs, carn (vedella o res, porc o chancho o bé de pollastre) o peix (que no té nom... però està molt bo jejeje), amanida o verdura (bajoca, papa, pastanaga i yuca), puré de patata amb crema de llet i tortitas de maíz amb cuajada o formatge fresc. De beure tenim fresquitos i de posatre tenim flam de coco, d'ou, coc ràpid casolà o fruita (que sempre són guineos). Com que aquí no tenim pa, se substitueix amb plàtan fregit (foto, que com es tracta de plàtan fregit a làmines es diu tajadas, que no s'ha de comfondre amb los tostones que són llesques de plàtan rodones, més dures i cruixents. Si... aquí a Nicaragua hi ha diferents, per no dir multitud d'espècies de plàtans diferents).
Per sopar també és un plat combinat que se serveix a les set i quart de la tarda. A la nit sempre apareix el Gallo Pinto, l'ou ferrat amb salsitxes, truita de patata, los tacos mejicanos, las enchiladas (són una espècie d'empanadilla), sopa de tomàquet amb tortitas de maíz o pasta fresca amb formatge i tomàquet. La diferència amb el dinar més o menys és que aquest últim ja ens bé servit amb tot el plat complert, mentre que el sopar has d'anar a la cuina i agafes el que més et ve de gust.
Com podeu veure ens tracten molt bé, però no us penseu pas que no anyoro un bon plat de pa amb tomàquet i pernil salat eh! Això si que ho trobem a faltar... Però un cop molt dur serà passar una castanyada sense panellets de pinyons, moniatos al forn castanyes ni codonys...
Aquí estem pendents de rebre la visita del senyor Omar, un huracà que fa poc ha entrat a Nicaragua des del Pacífic; no us preocupeu perquè San Ramón es troba a molta altitud i allunyat de la costa (que és on actuarà amb més força). Cada any n'hi ha per aquí, però tan sols consisteix en pluja, pluja i més pluja...
Des d'aquí també vull aprofitar per felicitar a Speedy, que un bon dia 22 d'octubre d'avui fa 21 anys va arribar volant amb una cigonya des de París... Així que moltes felicitats des de Nicaragua! Una forta abraçada i espero que hagis tingut un dia d'aquells diguem-ne "aspactaculà" que diria Puigcercós.
Salut gent! Cuideu-vos moltíssim mentre sóc per aquí que si no no us puc vindre a cuidar! Una forta abraçada per a tothom! Ara, com sempre, vaig a posar-me el capote perquè parece que viene una lluvia...
Com va la vida companys i companyes? Ja feia temps que volia actualitzar aquest blog parlant de la taula nica, més que res perquè el menjar d'aquí no està pas malament, m'agradaria compartir-lo amb vosaltres i perquè la meva família, sobretot ma mare i mun pare, amb lo patidors que poden arribar a ser estiguin més tranquils xD.
El nostre primer aliment del dia (a les set menys quart del matí...) és a base de torrades amb mantega acompanyades amb melmelada de guayaba, maduixa o sucre i fruita, sobretot síndria, pinya i guineos (el nostre plàtan de Canàries). També es pot esmorzar cereals amb llet. Alguns dies també tenim pernil dolç a la planxa, ous revueltos, i el plat més nica del món: el "Gallo Pinto", una mescla d'arròs i frijoles que, tot i menjar-ne cada dia no l'hem avorrit gens. No ens falta el cafè, la llet o el fresquito (foto), una mescla de suc de fruita tropical (maracuyà, cocona, naranjía, carambola, etc.) amb aigua mineral bastant fresca.
El segon plat del dia se serveix a les dotze i quart del migdia. Sempre, i recalco/repeteixo un altre cop: Sempre, és un plat combinat de: arròs, carn (vedella o res, porc o chancho o bé de pollastre) o peix (que no té nom... però està molt bo jejeje), amanida o verdura (bajoca, papa, pastanaga i yuca), puré de patata amb crema de llet i tortitas de maíz amb cuajada o formatge fresc. De beure tenim fresquitos i de posatre tenim flam de coco, d'ou, coc ràpid casolà o fruita (que sempre són guineos). Com que aquí no tenim pa, se substitueix amb plàtan fregit (foto, que com es tracta de plàtan fregit a làmines es diu tajadas, que no s'ha de comfondre amb los tostones que són llesques de plàtan rodones, més dures i cruixents. Si... aquí a Nicaragua hi ha diferents, per no dir multitud d'espècies de plàtans diferents).
Per sopar també és un plat combinat que se serveix a les set i quart de la tarda. A la nit sempre apareix el Gallo Pinto, l'ou ferrat amb salsitxes, truita de patata, los tacos mejicanos, las enchiladas (són una espècie d'empanadilla), sopa de tomàquet amb tortitas de maíz o pasta fresca amb formatge i tomàquet. La diferència amb el dinar més o menys és que aquest últim ja ens bé servit amb tot el plat complert, mentre que el sopar has d'anar a la cuina i agafes el que més et ve de gust.
Com podeu veure ens tracten molt bé, però no us penseu pas que no anyoro un bon plat de pa amb tomàquet i pernil salat eh! Això si que ho trobem a faltar... Però un cop molt dur serà passar una castanyada sense panellets de pinyons, moniatos al forn castanyes ni codonys...
Aquí estem pendents de rebre la visita del senyor Omar, un huracà que fa poc ha entrat a Nicaragua des del Pacífic; no us preocupeu perquè San Ramón es troba a molta altitud i allunyat de la costa (que és on actuarà amb més força). Cada any n'hi ha per aquí, però tan sols consisteix en pluja, pluja i més pluja...
Des d'aquí també vull aprofitar per felicitar a Speedy, que un bon dia 22 d'octubre d'avui fa 21 anys va arribar volant amb una cigonya des de París... Així que moltes felicitats des de Nicaragua! Una forta abraçada i espero que hagis tingut un dia d'aquells diguem-ne "aspactaculà" que diria Puigcercós.
Salut gent! Cuideu-vos moltíssim mentre sóc per aquí que si no no us puc vindre a cuidar! Una forta abraçada per a tothom! Ara, com sempre, vaig a posar-me el capote perquè parece que viene una lluvia...
7 comentaris:
M' en vaig enterar pel teu germà que feies les amèriques, lo que no sabia és que tenies un bloc i avui xeic xafardejant pel bloc de Reyes he trobat lo teu link.
Una bona clotxa amb arengada , llangonissa i escalivada és lo que te menjaries avui oi?
Salutacions des de Móra la Nova
Àngel, lo teu ex-profe de dibuix.
Ei hermano!!
Ke paxa neng!! Te necessito, te trobo a faltar!!! Tan germana, tun cunyat, tun pare i ta mare s'estan fotent massa en mi. Necessito la teua ajuda per pegar-los-hi una palissa a tots. D'aquelles que només tu i yo sabem: olives, pessigolles, besitos, càrregues legals...
Així que ja ho saps, quan pugos torna per deixar les coses al seu puesto.
Bueno, me n'alegro que tot te vaigo bé. Ja em va bé que expliquis coses perquè així les transmeto als meus alumnes i els faig preguntes trampa!!!
Una abraçada de tu hermano.
P.D. Crec que t'has quedat sense habitació.
FERRAN
Ei, Josep!!!,
Què tal, cunyat? Sóc Norma, eh?!
Ja veig que per aquí te vas defensant prou bé. Ara, que el fet de posar la foto on surts rentant la roba et sortirà car..., crec jo. Hehehehe!
Jo ja vaig començar el CAP i vaig conèixer, de lluny, a Enric Anton, però no em vaig atrevir a saludar-lo perquè érem unes 360 persones a l’Aula Magna de la teua facultat –que, per cert, no se’n va gaire de la meua, vull dir que també és velleta! De moment està bé, això del CAP, tot i que d’aquí 2 setmanetes tinc examen...
Res més, xati. Jo també te trobo a faltar, sobretot les brometes! Aprèn al màxim, xala, disfruta, etc., que després ja ens ho comentaràs tot més detalladament, ok?
Espero que t’arribon los milionets de besitos internautes de part meua!
Norma
Ei flinica! Gràcies per la felicitaçao des de la distància. Com sempre, los més grans/vells (i també bells) us alegreu de que los que van per darrere (los petits o littles) tingon per fi la mateixa edat numèrica per acollir-nos al club dels tuentijuaaaaaaaan (pa dentro). Moltes gràcies pel petit detall que te fa ser més gran.
Ah, per cert, certa persona en múltiples vivències per estes contrades de les amèriques m'ha dit que te dona un parell de "recados":
- Que ni se t'ocurreixo marxar d’aquí sense haver tastat lo millor ron del món: Flor de Caña.
- I que,(això és més punyetero), preguntos a veure qui són més guapos: los nicas o los ticos.
Naina més catacrá. Segueix fotent-li a n'este bloc que està molt ben "parit" (o portat per cigonya?) i que és un èxit entre la bloaudència. 7033: creieu que en Josep es rentarà la seva roba al tornar a Flix?
dematins.sí
dematins.vaserqueno
Eiii peeep!!
Sóc la cupid Albaaa!! Encara no t'havia comentat maai pero sempre pregunto als nois per tu i x saber com et va!
PEl que e pogut llegi et vec molt content i nestic segura qe deu ser una experiencia increible!
X aki set trobe molt a faltaaaar! I ja tenim ganes qe tornis i ens explikis un munt de coses! Pero primer les as de viuree, aixi qe disfruta al maxim i aprofitaau! qe nomes es una vegada a la vida!
T'estimo moolt! (i tame teu dic de part de tots els de tarragona xqe sempre ens recordem de tu, sobretot Robert que vol que marxi l'alemana i qe vinguis tu al seu lloc jeje)
P.d. Ja veuras qe x aki les coses no canvien massa!
Petoneeeetssss mooolt grans (i de colors com dirie Laura)
Los Zaragozanos/as seguimos todas tus noticias y comentarios y nos alegramos mucho al ver que estas muy bien y contento .
¿Te lo comes todo?.
Muchos besos.
Lina
Ojo l'huracà, te nom de cantant de reggeton pepe's, dame más gasolina ya tu sabes
Cullera
Publica un comentari