COM ELS NOSTRES AVIS I PARES

Buenos días, cómo amanecieron?

La imatge parla per si sola... rentant la roba al safareig de l'alberg sense utilitzar rentadores, suavitzants ni electricitat. Només a força de braços, i a força de rascar a la pedra. Darrera meu treu el cap la nostra estimada Yoli, cuinera de l'alberg i que ja és pràcticament com la nostra segona mare.

Cada vegada ens surt millor perquè el primer cop que vam rentar roba, les dones de l'alberg s'en reien de l'espectacle que tenien davant i se sorprenien de veure un home rentant roba... una situació que aquí a nicaragua no es veu. Al final de moltes rialles i bromes ho vam aconseguir.

Una situació on també em sento observat és quan paro la taula havent-hi homes del poble (sobretot amb pagesos; turistes i empresaris no tant) al menjador. Vaig posant els gots, plats i cuberts i sents de lluny com xiuxiueigen i veus com et miren de reull...

Les pràctiques van bé. Aquesta semana estan "reparant" la cancha de l'institut: han tapat els forats del terra amb ciment, han pintat les graderies, el tauler de les cistelles de bàsquet i les línies del terra, han canviat les anelles, etc. La sorpresa va ser quan em vaig fixar que els paletes havien tapat els forats per posar els pals que subjecten la xarxa de voleybol... així que ja ho saben... a agafar el martell i el cisell. Així que m'he passat els dies fent classe dins l'aula.

El cap de semana vam anar a Managua. La veritat és que no em va agradar gaire... més que res perquè no és una ciutat pensada per a caminar ni per a turistes. Els carrers són pures autopistes molt brutes on l'únic lloc on es pot passejar tranquil és el centre històric i visitar la Casa de los Pueblos (mausoleu del fundador del FSLN -Frente Sandinista de Liberación Nacional-), el Palacio Nacional, la catedral i el llac de Managua. La ciutat encara sofreix les ferides del terratrèmol que va patir el 1972 on molts monuments, edificis i precioses avingudes van ser arrasades i s'hi ha tornat a edificat a sobre però perdent la totalitat del seu encant original.

Em va fer gràcia anar-hi perquè una cosa que vaig recordar va ser quan a la ESO estudiàvem les capitals del món a classe de Socials i a mi em van preguntar a l'examen la capital de Nicaragua i... no vaig recordar-la! Ara segur que no l'oblido xD.

Moltes gràcies per tothom que deixa comentaris en aquest blog. La veritat és que fa gràcia i molta il·lusió veure com a 9000 km de distància no us oblideu de mi. Aquí se us troba molt a faltar! Cuideu-vos molt!

Una forta abraçada i "denle pues".

(ja torna a ploure...)