Molt bones a tothom gent!
El mes de setembre ja s'acaba, portem una semaneta de pràctiques per diferents col·legis de San Ramón i diferents comunitats i ja n' hem tingut més que suficient per veure que aquí a Nicaragua hi ha molta feina a fer a escola: fa falta molta infraestructura i recursos. Però el que realment no sobra són ganes d'estudiar per part dels xiquets i xiquetes i ganes de millorar les coses per part dels mestres!
Aquí, el temps passa molt lentament, i quan dic lentament vull dir més lentament que un cargol. Al matí fa un sol com si fos el mes d'agost i sembla que cau foc des del cel (així que estic començant a agafar un "moreno paleta" d'estar al pati fent EF d'aquells diguem-ne espectacular...) i per les tardes comença a ploure a ploure i a ploure d'una forma tan i tan bèstia, que aquest dijous a la tarda el riu passava tan ple que no vam poder anar a les escoles perquè l'aigua cobria el pont que ens comunica amb la resta del poble!
En aquesta foto (si és que aconsegueixo penjar-la) em podeu veure en plena acció amb els nenes i nenes de 1er de Cicle Inicial de l'escola "Fray Bartolomé de las Casas" fent activitats amb pilotes. Els noms dels "chigüinos" són força originals: Walquiria, Ilda, Wilfredo, Freddy, Francis, Yamileth... i tenen bastanta pena (vergonya), l'altre dia li vaig preguntar el nom a un nen de 2n de CI i, després de dir-me'l, s'amagà la cara darrere la seva carpeta. El meu professor a l'escola de la "Fray" es diu Hilton i a l'institut es diu Miguel. Tots dos són atletes de "media maratón" (20 Km aproximadament).
Ahir vam anar a visitar una reserva de selva negra que hi ha a la Dalia, un poble veí al nostre. Tot i tracter-se d'un poble veí vam tardar una hora i quaranta minuts per anar-hi... aquí les distàncies s'han de prendre en calma i des d'un altre punt de vista perquè les carreteres es troben en molt mal estat. Aquí a Nicaragua, tot recorregut que es fa en dues hores rep la consideració d'estar "a prop". El que es fa amb més de dues ja es pot dir que es tracta d'un lloc allunyat. A la reserva hi vam poder veure óssos "perezosos", tucans i una espècie d'hivernacle on s'hi crien papallones. En ple recorregut per la selva es va posar a ploure i ens vam xopar de dalt a baix! Va ser tota una experiència.
Ara hem arribat de l'estadi. Hem anat a veure un partit de baseball que, aquí a Nicaragua, juntament amb la boxa, és l'esport rei. El futbol, el bàsquet, el tennis i l'handbol tan populars a Europa aquí gairebé no es toquen. Tots els nens i nenes porten gorres i enganxines de jugadors de baseball americans que, curiosament, o bé es diuen González, Ramírez o Sánchez. Diuen que els millors jugadors del món de baseball són llatinoamericans, sobretot de Colòmbia i Mèxic.
Bé gent, ara aquí són les 12:39 del migdia i acaben de tocar la campana, i quan la cuinera toca la campana significa que ja tenim l'esmorzar, dinar o sopar a taula.
Fins la pròxima gent! Cuideu-vos moltíssim eh!! Una abraçada ben forta des de Nicaragua!!
El mes de setembre ja s'acaba, portem una semaneta de pràctiques per diferents col·legis de San Ramón i diferents comunitats i ja n' hem tingut més que suficient per veure que aquí a Nicaragua hi ha molta feina a fer a escola: fa falta molta infraestructura i recursos. Però el que realment no sobra són ganes d'estudiar per part dels xiquets i xiquetes i ganes de millorar les coses per part dels mestres!
Aquí, el temps passa molt lentament, i quan dic lentament vull dir més lentament que un cargol. Al matí fa un sol com si fos el mes d'agost i sembla que cau foc des del cel (així que estic començant a agafar un "moreno paleta" d'estar al pati fent EF d'aquells diguem-ne espectacular...) i per les tardes comença a ploure a ploure i a ploure d'una forma tan i tan bèstia, que aquest dijous a la tarda el riu passava tan ple que no vam poder anar a les escoles perquè l'aigua cobria el pont que ens comunica amb la resta del poble!
En aquesta foto (si és que aconsegueixo penjar-la) em podeu veure en plena acció amb els nenes i nenes de 1er de Cicle Inicial de l'escola "Fray Bartolomé de las Casas" fent activitats amb pilotes. Els noms dels "chigüinos" són força originals: Walquiria, Ilda, Wilfredo, Freddy, Francis, Yamileth... i tenen bastanta pena (vergonya), l'altre dia li vaig preguntar el nom a un nen de 2n de CI i, després de dir-me'l, s'amagà la cara darrere la seva carpeta. El meu professor a l'escola de la "Fray" es diu Hilton i a l'institut es diu Miguel. Tots dos són atletes de "media maratón" (20 Km aproximadament).
Ahir vam anar a visitar una reserva de selva negra que hi ha a la Dalia, un poble veí al nostre. Tot i tracter-se d'un poble veí vam tardar una hora i quaranta minuts per anar-hi... aquí les distàncies s'han de prendre en calma i des d'un altre punt de vista perquè les carreteres es troben en molt mal estat. Aquí a Nicaragua, tot recorregut que es fa en dues hores rep la consideració d'estar "a prop". El que es fa amb més de dues ja es pot dir que es tracta d'un lloc allunyat. A la reserva hi vam poder veure óssos "perezosos", tucans i una espècie d'hivernacle on s'hi crien papallones. En ple recorregut per la selva es va posar a ploure i ens vam xopar de dalt a baix! Va ser tota una experiència.
Ara hem arribat de l'estadi. Hem anat a veure un partit de baseball que, aquí a Nicaragua, juntament amb la boxa, és l'esport rei. El futbol, el bàsquet, el tennis i l'handbol tan populars a Europa aquí gairebé no es toquen. Tots els nens i nenes porten gorres i enganxines de jugadors de baseball americans que, curiosament, o bé es diuen González, Ramírez o Sánchez. Diuen que els millors jugadors del món de baseball són llatinoamericans, sobretot de Colòmbia i Mèxic.
Bé gent, ara aquí són les 12:39 del migdia i acaben de tocar la campana, i quan la cuinera toca la campana significa que ja tenim l'esmorzar, dinar o sopar a taula.
Fins la pròxima gent! Cuideu-vos moltíssim eh!! Una abraçada ben forta des de Nicaragua!!
6 comentaris:
Pepe tio!
K tal? ah Nicaraguaa eh puta, tu si k tu muntes b :D
No res xeic, aver si ens veiem kuan acudeixis per Flix
Enga tio records i cuidet
Gerard
PEPE!!!!!!!!!!!!!!!!!!
M'hen alegro molt de que tot te vaigo molt be!!!
Espero que el xuvasquero que te vas agafar serveixo per estos aiguats que cauen xiecc deuen ser espectaculars!!
Un peto molt gran
Cuida't molt MORENO PALETA !!!
Yeah, per fi notícies fresque's de pepe's. Que gran, moreno palé, i en sec, super-xop. Però io pregunto, te vas xopar més que al Vendrell???jaja, "ia tu sabes"...,allò va ser bastant serio. Bueno xeic, a veure si esta experiència que estàs tenint cada dia se va fent més gran, i que segur que te canviarà moltes concepçaos del món. Hasta la pròxima posada al dia del bloc! A veure si mantens este ritme regular, que està de locos, tot i que t'ametrallessem a comentaris impacients. Enga!
Speedy
Hola Pepe’s!
Estàs fet tot un “missionero”, això de la selva deu ser força interessant de veureu, wenu com tota Nicaragua en general, llàstima que estigui tant lluny de casa.
Te felicito x el èxit que esta tenint el bloc xeic, x aquí tens molta gent que esta pendent de les teves cròniques.
Weno xeic, que tot continuï tant be o millor x aquí.
Fins la pròxima crònica, adéu ...
Pepeeeeeeee's per fi un altra actualització!!! Suposo que deus tenir bastanta feina i pokes ganes de posar-te al pc, que cada dia no es va a puestos com este xD.
La veritat que al principi pensava k estaves loco de pirar tant lluny i a un lloc com este, pero fas envejeta eh cabró... una pregunta, lo ron està tan bo com me penso que deu estar o no hi ha diferència? xD
Ya tu sabes pepe, a si, rocco k està a austria fa servir un programa de pc k se diu skype i pots parlar per telefon a tot el món molt barat, tu parles desde lo pc i naltres desde lo fixe, ho dic pk podries fer algun truc puta que set trobe a faltar...
O sino actualitza més vegades collons.
Bueno xeic records de wilfredo culli
Hola Josep.
Que tal els panellets? Els heu pogut fer? I les castanyes?
Suposo que t'han arribat.
Compte amb els empatxos i els calimotxos, que per aquestes terres pujen molt més...
Au! Bon profit!
Salutacions des de la mare... pàtria.
Publica un comentari