LEÓN? DONCS TAMBÉ ESTÀ A NICARAGUA...

Buenos días, cómo amanecieron?

Com va la cosa companys? A mi l'aventura ja se'm està acabant... ja falta menys d'un mes per tornar cap a casa.

Segur que heu vist per la tele el que passa aquí a Nicaragua. El dia nou de Novembre es van fer les eleccions municipals a tot el país i hi ha hagut bastant enrenou... Oficialment, la majoria d'alcaldies les ha guanyades el partit revolucionari, el FSLN (Frente Sandinista de Liberación Nacional) però l'altre partit, el conservador, el PLC (Partido Liberal Constitucionalista) no hi està pas d'acord perquè en moltes ciutats, els ciutadans van trobar moltes papeletes liberals a les escombriaries. O sigui, els liberals demanen recomptes de vots contínuament i els sandinistes s'hi oposen. Tenint en compte que aquí la política es viu amb molta intensitat, cada dia hi ha disturbis, es fan cercaviles polítiques i hi han ferits i morts d'un i altre vàndol. Sona com si hi hagués una guerra civil però no patiu, sempre passa el mateix i aquí estem tots perfectament. Avui faran el tercer recompte de vots.

El cap de setmana passat vam anar a León, la ciutat de la Revolució Sandinista!

A León vam visitar el museu de la Revolució. De fons podeu veure la catedral de la ciutat. Quan torni a Catalunya ja us explicaré què significa el gest que estem fent amb la mà (que no és el símbol de la victòria).

Aquí teniu la nostra primera visita a l'oceà Pacífic! Dic primera perquè espero i esperem tornar-hi algun dia! Us puc assegurar que no tenia res a veure a l'Arrabassada de Tarragona xD. Encara que a la fotono s'aprecia gaire, de pacífic no en té res... Hi havia unes onades enormes que se't emportaven mar endins i feinada tenies per sortir-hi! El sorprenent és que tant l'aigua com la sorra estava molt calenta i l'aigua no estava gaire salada en comparació amb el Meditarrani!

Com deia el gran poeta: "Nicaragua, tierra de lagos y volcanes...". A l'altra actualització vau veure l'esplendor del llac Cocibolca, ara us presento el segon volcà més alt del país, el Momotombo, que ens vam trobar de camí a León.

"Arriba los pobres del mundo, en pie los esclavos sin pan...". Us presento a Daniel Ortega, president de la República de Nicaragua. Secretari general del FSLN. Tots creien que quan agafés les regnes del país totes els coses canviarien després de molts anys de malgovern conservador que només buscava enriquir més els rics i enpobrir més els més pobres. La veritat és que els que van fer la revolució, els que van arriscar la seva vida per a fer fora a Somoza estan molt disgustats amb aquest senyor... aquíel tracten de populatxo, que l'únic que intenta és mantenir-se al poder tant temps com pugui i esdevenir un dictador amb l'ajut del poble (més o menys el que està fent el senyor Chávez a Venezuela). Aquesta foto és una entre milers que estan repartides per tot el territori fent propaganda del FSLN per les eleccions.

Bueno gent, aquí són tres quarts de deu, la qual cosa significa que a Catalunya són tres quarts de cinc de la matinada. El mes de Novembre es caracteritza a Nicaragua pel vent, per l'escassetat de pluja i perquè hi fa fred... i és veritat, ho corroboro, ara si que has de tenir valor per dutxar-te cada dia amb aigua freda i per anar amb màniga curta pels matins i a última hora de la tarda. Però bé, intentarem sobreviure i no refredar-nos xD.

Una abraçada ben forta per a tothom i felicitats adelantades per tots els músics (com per exemple una noia molt bonica el nom de la qual comença per "A", que viu a la Sénia, que toca la trompeta i que m'estimo moltíssim!) perquè aquest dissabte serà Santa Cecília, patrona de la música.

Us trobo a faltar! Fins aviat i cuideu-vos molt!

GRANADA? ESTÀ A NICARAGUA

Buenos días, cómo amanecieron?

Sembla que va ser ahir però avui fa exactament dos mesos que vaig arribar a Nicaragua, com passa el temps per aquí... Com va la vida companys? Espero que us vagi a tots tan bé com a mi em va per aquí!

Les pràctiques van bé. A l'institut he començat el que aquí s'anomena "las pruebas PEF", és a dir, hem d'anar alumne per alumne i l'hem de medir, pesar, comptar les abdominals i flexions que pot fer en un minut, el temps que tarden en recórrer cent metres i si són capaços de soportar corrent un total de set minuts. Ja portem dues setmanes amb això i, la veritat, es comença a fer rutinari i pesat... A l'escola de la Fray hem tingut una baixa. El meu tutor ha hagut de ser operat d'apendicitis i estarà de baixa el que queda de curs. Això significa que entre jo i la Sílvia haurem de seguir amb l'assignatura (teòricament les mestres ens ajuden però ja us podeu imaginar la realitat, no?).

Aquest cap de setmana hem anat a visitar la ciutat de Granada, a la vora del llac Cocibolca (que en llengua nàhuatl significa "el gran llac" i als peus del volcà Mombacho. Aquesta ciutat es caracteritza perquè ha mantingut l'estructura urbana tal i com va quedar després de la colonització espanyola. Així, els edificis s'han mantingut com si el temps no hagués passat. Aquí us mostro unes fotos perquè pogueu fer-vos una petita idea del que era passejar en aquesta ciutat.

Avui en dia, la majoria d'aquests edificis són ocupats pel govern, són hotels o són propietat de grans empreses. Aquests edifiCis són el seminari de la ciutat (vermell) i el blanc és l'ambaixada italiana a Nicaragua.

Aquest edifici és un dels millors hotels de la ciutat. Tot i que ens hagués agradat quedar-nos-hi a dormir el nostre pressupost no ens allargava per a tant xD.

Aquesta és una vista panoràmica del centre de la ciutat on la catedral està ubicada on coincideixen els dos carrers principals. De fet, aquest ciutat té tres catedrals, però aquesta que veieu és la més jove de totes. La foto està tirada des del campanar de la catedral "mitjana" que encara s'està reconstruïnt dels danys que va sofrir durant la revolució sandinista.

Aquí teniu una prova de que el cusí del senyor Rajoy s'equivoca a l'afirmar que l'escalfament global és una mentida. Aquí estem tots nosaltres al moll del llac Cocibolca amb l'aigua gairebé cobrint-lo. Ens van explicar que això no passava des de feia 40 anys i que llavors passava de manera molt puntual, però fa dos anys que durant l'estació humida, l'aigua cobreix més terrenys que el normal. Darrera els arbres hi treu el cap el volcà Mombacho.

El llac Cocibola és el segon més gran d'Amèrica després del llac Titicaca al Perú; podíem veure la ribera est però no la sud. És com el mar... En aquest llac hi viu l'única espècie de tauró que s'ha adaptat a l'aigua dolça! Veure'n un és tot un privilegi, perquè la dicatadura de Somoza va permetre als països orientals que el pesquessin per a comercialitzar-lo en restaurants de luxe i avui en dia són pràcticament inexistents.

Bé companys, ara m'en vaig a programar alguna classe pels nens i nenes de la Fray. moltes gràcies pels comentaris que m'aneu deixant! Cuideu-vos moltíssim! Us envio una abraçada ben forta des de Nicaragua!

Ya viene otra lluvia...

LA DIETA DE L'ESTUDIANT CATALÀ QUE FA LES PRÀCTIQUES A NICARAGUA

Buenos días, cómo amanecieron?

Com va la vida companys i companyes? Ja feia temps que volia actualitzar aquest blog parlant de la taula nica, més que res perquè el menjar d'aquí no està pas malament, m'agradaria compartir-lo amb vosaltres i perquè la meva família, sobretot ma mare i mun pare, amb lo patidors que poden arribar a ser estiguin més tranquils xD.

El nostre primer aliment del dia (a les set menys quart del matí...) és a base de torrades amb mantega acompanyades amb melmelada de guayaba, maduixa o sucre i fruita, sobretot síndria, pinya i guineos (el nostre plàtan de Canàries). També es pot esmorzar cereals amb llet. Alguns dies també tenim pernil dolç a la planxa, ous revueltos, i el plat més nica del món: el "Gallo Pinto", una mescla d'arròs i frijoles que, tot i menjar-ne cada dia no l'hem avorrit gens. No ens falta el cafè, la llet o el fresquito (foto), una mescla de suc de fruita tropical (maracuyà, cocona, naranjía, carambola, etc.) amb aigua mineral bastant fresca.

El segon plat del dia se serveix a les dotze i quart del migdia. Sempre, i recalco/repeteixo un altre cop: Sempre, és un plat combinat de: arròs, carn (vedella o res, porc o chancho o bé de pollastre) o peix (que no té nom... però està molt bo jejeje), amanida o verdura (bajoca, papa, pastanaga i yuca), puré de patata amb crema de llet i tortitas de maíz amb cuajada o formatge fresc. De beure tenim fresquitos i de posatre tenim flam de coco, d'ou, coc ràpid casolà o fruita (que sempre són guineos). Com que aquí no tenim pa, se substitueix amb plàtan fregit (foto, que com es tracta de plàtan fregit a làmines es diu tajadas, que no s'ha de comfondre amb los tostones que són llesques de plàtan rodones, més dures i cruixents. Si... aquí a Nicaragua hi ha diferents, per no dir multitud d'espècies de plàtans diferents).

Per sopar també és un plat combinat que se serveix a les set i quart de la tarda. A la nit sempre apareix el Gallo Pinto, l'ou ferrat amb salsitxes, truita de patata, los tacos mejicanos, las enchiladas (són una espècie d'empanadilla), sopa de tomàquet amb tortitas de maíz o pasta fresca amb formatge i tomàquet. La diferència amb el dinar més o menys és que aquest últim ja ens bé servit amb tot el plat complert, mentre que el sopar has d'anar a la cuina i agafes el que més et ve de gust.

Com podeu veure ens tracten molt bé, però no us penseu pas que no anyoro un bon plat de pa amb tomàquet i pernil salat eh! Això si que ho trobem a faltar... Però un cop molt dur serà passar una castanyada sense panellets de pinyons, moniatos al forn castanyes ni codonys...

Aquí estem pendents de rebre la visita del senyor Omar, un huracà que fa poc ha entrat a Nicaragua des del Pacífic; no us preocupeu perquè San Ramón es troba a molta altitud i allunyat de la costa (que és on actuarà amb més força). Cada any n'hi ha per aquí, però tan sols consisteix en pluja, pluja i més pluja...

Des d'aquí també vull aprofitar per felicitar a Speedy, que un bon dia 22 d'octubre d'avui fa 21 anys va arribar volant amb una cigonya des de París... Així que moltes felicitats des de Nicaragua! Una forta abraçada i espero que hagis tingut un dia d'aquells diguem-ne "aspactaculà" que diria Puigcercós.

Salut gent! Cuideu-vos moltíssim mentre sóc per aquí que si no no us puc vindre a cuidar! Una forta abraçada per a tothom! Ara, com sempre, vaig a posar-me el capote perquè parece que viene una lluvia...

COM ELS NOSTRES AVIS I PARES

Buenos días, cómo amanecieron?

La imatge parla per si sola... rentant la roba al safareig de l'alberg sense utilitzar rentadores, suavitzants ni electricitat. Només a força de braços, i a força de rascar a la pedra. Darrera meu treu el cap la nostra estimada Yoli, cuinera de l'alberg i que ja és pràcticament com la nostra segona mare.

Cada vegada ens surt millor perquè el primer cop que vam rentar roba, les dones de l'alberg s'en reien de l'espectacle que tenien davant i se sorprenien de veure un home rentant roba... una situació que aquí a nicaragua no es veu. Al final de moltes rialles i bromes ho vam aconseguir.

Una situació on també em sento observat és quan paro la taula havent-hi homes del poble (sobretot amb pagesos; turistes i empresaris no tant) al menjador. Vaig posant els gots, plats i cuberts i sents de lluny com xiuxiueigen i veus com et miren de reull...

Les pràctiques van bé. Aquesta semana estan "reparant" la cancha de l'institut: han tapat els forats del terra amb ciment, han pintat les graderies, el tauler de les cistelles de bàsquet i les línies del terra, han canviat les anelles, etc. La sorpresa va ser quan em vaig fixar que els paletes havien tapat els forats per posar els pals que subjecten la xarxa de voleybol... així que ja ho saben... a agafar el martell i el cisell. Així que m'he passat els dies fent classe dins l'aula.

El cap de semana vam anar a Managua. La veritat és que no em va agradar gaire... més que res perquè no és una ciutat pensada per a caminar ni per a turistes. Els carrers són pures autopistes molt brutes on l'únic lloc on es pot passejar tranquil és el centre històric i visitar la Casa de los Pueblos (mausoleu del fundador del FSLN -Frente Sandinista de Liberación Nacional-), el Palacio Nacional, la catedral i el llac de Managua. La ciutat encara sofreix les ferides del terratrèmol que va patir el 1972 on molts monuments, edificis i precioses avingudes van ser arrasades i s'hi ha tornat a edificat a sobre però perdent la totalitat del seu encant original.

Em va fer gràcia anar-hi perquè una cosa que vaig recordar va ser quan a la ESO estudiàvem les capitals del món a classe de Socials i a mi em van preguntar a l'examen la capital de Nicaragua i... no vaig recordar-la! Ara segur que no l'oblido xD.

Moltes gràcies per tothom que deixa comentaris en aquest blog. La veritat és que fa gràcia i molta il·lusió veure com a 9000 km de distància no us oblideu de mi. Aquí se us troba molt a faltar! Cuideu-vos molt!

Una forta abraçada i "denle pues".

(ja torna a ploure...)

DES DE NICARAGUA ONE MORE TIME AGAIN

Buenos días, cómo amanecieron?

Aquesta frase és la que fem servir cada matí per a desitjar Bon dia a tothom. Com va per Catalunya? Espero que estigueu bé companys.

Les pràctiques van a tota màquina, ja hi estem posats fins el coll i la veritat és que poc a poc anem aprenent coses noves de la gent "nica": cada dia és una lliçó de valors basats en la convivència, la solidaritat i la manera de tractar "Als germans que són d'un altre color i que tenen el mateix cor que ells". Anem on anem, la gent ens obre les portes de casa seva i ens convida a seure i a compartir el poc que tenen. I és veritat: la gent d'aquí té la meitat de recursos però són el doble de feliços que qualsevol de nosaltres.

Al col·legi els "chigüinos" es porten molt bé. La direcció també està molt contenta amb tots els estudiants que hem vingut a Nicaragua. Tot i disposar de poc material, jo i el professor Hilton preparem unes classes molt didàctiques. El problema el tenim amb l'institut: hi ha una gran falta de disciplina, però com que sóc bastant optimista amb tot, crec que al final hi podrem fer alguna cosa. No us preocupeu. Com que plou tant, moltes classes ens les passem amb escombres traient aigua de la cancha (pista del pati) i llençant cubs i cubs d'aigua per a treure el fang.

Aquest cap de semana passat vam anar a visitar una ciutat que es diu Masaya al costat de la capital. És una ciutat que es troba situada al peu d'un gran volcà anomenat "volcà Masaya" (sí, el que li va posar el nom no es va complicar gaire... xD). A la fotografia estic assegut just al costat del cràter i amb la samarreta de l'Escala posada, a veure si l'envio a Núria o a Eli. No parava de sortir fum que fa la mateixa pudor que l'infern (segons diuen aquí) i si extenies la mà més enllà d'on et deixaven caminar podies sentir l'escalfor de la lava. Va ser una experiència molt bona i emocionant; d'aquests coses no s'en fabriquen a casa nostra :D

El diumenge que ve tenim planejat anar a visitar la capital del país, Managua, perquè serà dia 12 d'octubre i s'hi fan diverses activitats culturals i folklòriques. Aquí no es diu "dia de la hispanitat", aquí es diu "día de la raza" o bé "día de la resistencia indígena"... la veritat és que estarà bé que coneguem l'altra cara de la moneda perquè per als llatinoamericans és una efemèride bastant fatídica. Un suggeriment: busqueu una cançó que es diu "la maldición del malinche" i m'estalvio explicar més coses del dia 12, d'acord?

Aquí us trobo molt a faltar a tots, cuideu-vos molt i us envio una forta abraçada i un fort petó des de San Ramón! Vaig cap a l'alberg i a posar-me l'impermeable perquè parece que va a llover...

DES DE NICARAGUA ONE MORE TIME

Molt bones a tothom gent!

El mes de setembre ja s'acaba, portem una semaneta de pràctiques per diferents col·legis de San Ramón i diferents comunitats i ja n' hem tingut més que suficient per veure que aquí a Nicaragua hi ha molta feina a fer a escola: fa falta molta infraestructura i recursos. Però el que realment no sobra són ganes d'estudiar per part dels xiquets i xiquetes i ganes de millorar les coses per part dels mestres!

Aquí, el temps passa molt lentament, i quan dic lentament vull dir més lentament que un cargol. Al matí fa un sol com si fos el mes d'agost i sembla que cau foc des del cel (així que estic començant a agafar un "moreno paleta" d'estar al pati fent EF d'aquells diguem-ne espectacular...) i per les tardes comença a ploure a ploure i a ploure d'una forma tan i tan bèstia, que aquest dijous a la tarda el riu passava tan ple que no vam poder anar a les escoles perquè l'aigua cobria el pont que ens comunica amb la resta del poble!

En aquesta foto (si és que aconsegueixo penjar-la) em podeu veure en plena acció amb els nenes i nenes de 1er de Cicle Inicial de l'escola "Fray Bartolomé de las Casas" fent activitats amb pilotes. Els noms dels "chigüinos" són força originals: Walquiria, Ilda, Wilfredo, Freddy, Francis, Yamileth... i tenen bastanta pena (vergonya), l'altre dia li vaig preguntar el nom a un nen de 2n de CI i, després de dir-me'l, s'amagà la cara darrere la seva carpeta. El meu professor a l'escola de la "Fray" es diu Hilton i a l'institut es diu Miguel. Tots dos són atletes de "media maratón" (20 Km aproximadament).

Ahir vam anar a visitar una reserva de selva negra que hi ha a la Dalia, un poble veí al nostre. Tot i tracter-se d'un poble veí vam tardar una hora i quaranta minuts per anar-hi... aquí les distàncies s'han de prendre en calma i des d'un altre punt de vista perquè les carreteres es troben en molt mal estat. Aquí a Nicaragua, tot recorregut que es fa en dues hores rep la consideració d'estar "a prop". El que es fa amb més de dues ja es pot dir que es tracta d'un lloc allunyat. A la reserva hi vam poder veure óssos "perezosos", tucans i una espècie d'hivernacle on s'hi crien papallones. En ple recorregut per la selva es va posar a ploure i ens vam xopar de dalt a baix! Va ser tota una experiència.

Ara hem arribat de l'estadi. Hem anat a veure un partit de baseball que, aquí a Nicaragua, juntament amb la boxa, és l'esport rei. El futbol, el bàsquet, el tennis i l'handbol tan populars a Europa aquí gairebé no es toquen. Tots els nens i nenes porten gorres i enganxines de jugadors de baseball americans que, curiosament, o bé es diuen González, Ramírez o Sánchez. Diuen que els millors jugadors del món de baseball són llatinoamericans, sobretot de Colòmbia i Mèxic.

Bé gent, ara aquí són les 12:39 del migdia i acaben de tocar la campana, i quan la cuinera toca la campana significa que ja tenim l'esmorzar, dinar o sopar a taula.

Fins la pròxima gent! Cuideu-vos moltíssim eh!! Una abraçada ben forta des de Nicaragua!!

DES DE NICARAGUA AGAIN

Bones de nou gent!

Com anem? ahir, 11 de setembre, diada nacional de Catalunya, va fer una setmaneta que vaig marxar a més de 9000 km. de casa...

Aquesta setmana l'hem dedicada a visitar els col·legis on anirem a fer les pràctiques i, no tots els centres ens han rebut de la mateixa manera... tot s'ha de dir. A la foto us ensenyo uns nens de preescolar i tercer de primària del centre de la Garita que per rebre'ns a tot l'equip Nicaragua 08 de la URV s'han vestit amb la roba típica del país (foto) i ens han ballat una Mazurca i el Palo de Mayo, els balls típics. Ha estat molt interessant i ens ha fet molta il·lusió perquè feia molt de temps que estaven assajant. Aquest matí, abans que nosaltres arribéssim, la nena més petiteta ha assajat per última vegada el ball, s'ha equivocat i ha començat a plorar... no volia sortir ballar perquè es pensava que no ho faria bé, però al final ho hem aconseguit! A més a més, han cantat cançons populars com ara Nicaragua Nicaragüita, i l'Imne Nacional. Al final de l'acte de benvinguda, hem flipat quan la directora del col·legi ha donat gràcies a Déu per la nostra presència i l'ajut que prestarem a la seva pàtria (acollonant...) i ens han convidat a una tortita de maíz amb una mica de cuajada.

Les pràctiques començaran aquest dilluns, pèrò el dimarts i el dimecres tindrem festa perquè són "Fiestas Patrias", és a dir, a Nicaragua és festa Nacional. El Dimarts commemoraran la Batalla de San Jacinto i el dimecres commemoraran el dia de la independència. Els col·legis esta plenes de banderes nacionals i de murals que expliquen els símbols del país. Cada centre organitza la seva pròpia festa, però generalment el que es fa són batucades (molt ben assajades per cert) acompanyades per una coreografia de majorettes, molt made in USA...

Res més gent, vaig a dormir que aquí, quan canta el gall ja ho sabeu... xD fins la pròxima val? Cuideu-vos molt!